1. Després d'omplir la tassa d'aigua, enrosqueu el tap i la tapa amb força en el sentit de les agulles del rellotge i col·loqueu la tassa plana sobre una taula; no hi hauria d'haver cap fuita. La tapa s'ha de cargolar a la boca de la tassa sense problemes i encaixar perfectament sense buits. Comproveu que el segell sigui efectiu.
2. Comproveu el rendiment de l'aïllament al buit: aboqueu aigua bullint al matràs de buit i enrosqueu bé el tap o la tapa. Després de 2-3 minuts, toqueu la superfície exterior del cos de la tassa. Si el cos se sent notablement calent, indica que el segellat al buit ha fallat i el producte no pot proporcionar un aïllament efectiu.
3. Avalueu la qualitat de les peces de plàstic: el plàstic verge de grau alimentari-es caracteritza per una olor suau, una superfície brillant, una manca de rebaves i una durabilitat (resistència a l'envelliment). En canvi, el plàstic normal o reciclat sol tenir una olor forta, un aspecte avorrit i moltes rebaves, i envelleix ràpidament i es trenca fàcilment.
4. Una tassa més pesada no és necessàriament millor. En un matràs de buit de qualitat, la profunditat del revestiment interior generalment correspon a l'alçada de la carcassa exterior (amb una diferència de 16-18 mm) i la capacitat real coincideix amb el valor nominal. Alguns matrassos inferiors contenen blocs de sorra o ciment afegits per compensar la manca de pes.
